Mèxic: als escenaris al costat de Miguel Fleta

El 20 de setembre de 1922, en Vicent va iniciar una nova temporada amb la San Carlo però la va acabar el 15 de novembre, segurament per atendre el contracte que li va fer el seu antic company i compatriota Andrés Perelló de Segurola, ara empresari d’òpera a Mèxic, per actuar junt a Miguel Fleta. La durada era d’un mes i, com semblava ser habitual, van alternar els teatres Esperanza Iris i El Toreo. A més de la seva primera trobada amb Miguel Fleta en Vincent també es va retrobar amb un vell conegut, Miguel Santacana. Malgrat tenir al costat seu un “divo” de l’envergadura d’en Fleta, Ballester va rebre als diaris els mateixos elogis de sempre a l’alçada dels del tenor.

I es va anunciar oficialment el nou baríton del Metropolitan

Novament sis mesos sense notícies de cap mena sobre en Vicent. Reapareix el 10 de juny de 1923 al Century Theatre de Nova York, on va participar en un concert a favor dels veterans de la Legió Americana. Allà va ser presentat com el nou baríton del Metropolitan Opera House per a la pròxima temporada.

La greu malaltia que va impedir les seves actuacions al Metropolitan

Als pocs dies de la seva participació al concert dels Veterans de la Legió Americana, en Vicent va reaparèixer a la temporada d’estiu al Ravinia Park de Chicago, des de finals de juny fins a setembre de 1923. Entre els altres cantants, de nou Graziella Pareto i Giacomo Lauri-Volpi, Tito Schipa, Armand Tokatyan i un llarg etcètera de cantants famosos del moment. La temporada va anar des de finals de juny fins a principis de setembre. Pels comentaris dels diaris sembla ser que Ballester “... ha guanyat pes... no obstant la seva veu ha augmentat de volum”. En tots els mitjans de comunicació les crítiques son d’allò més elogioses.

Efectivament firma un contracte amb el Metropolitan però tampoc cantarà, aquest cop per una greu malaltia just abans de començar. En una notícia apareguda a la revista “Musical Courier” del 20 de desembre de 1923 hi ha una referència a la nota de premsa que va donar el metge que el va operar, sembla ser, d’amigdalitis. Hi havia una gran expectació amb la seva presentació al Metropolitan. Però no va poder ser. No se sap exactament què va passar i on va estar durant aquest temps. Tinc documents mèdics i altres, de la mateixa època, que em va lliurar el Metropolitan, a través dels que es veu que hi va haver una greu malaltia, intervenint fins i tot el seu representant.

Mèxic, desembre de 1922 - Retrat de Vicent Ballester