Una estrella consagrada recorrent Amèrica del Nord i Canadà

No sabem res més d’ell fins a finals de setembre, quan ja actuava amb la seva nova companyia, amb la que anirà fidelment col·laborant fins al final de la seva vida: la San Carlo Opera Company del Maestro Fortune Gallo. Amb ella va recórrer quasi tota la geografia nord-americana i canadenca, cantant pràcticament a diari des del 29 de setembre de 1919 fins el 13 de maig de 1920. Al juny, breu descans de la San Carlo i Ballester canta dos dies a Philadelphia amb la Puccini Gran Opera Company. També un Otello el 30 de juny amb la Phiadelphia Gran Opera Company. D’aquesta important gira hi ha poc material periodístic. La curta durada a cada ciutat deuria dificultar una aproximació entre cantants i periodistes ja que les crítiques es refereixen únicament a la part artística. Sobre en Vicent, aquestes continuen, en general, sent molt bones, destacant també la part interpretativa i ratllant la genialitat a Rigoletto, per el que es veu, la seva obra mestra.

El setembre torna amb la San Carlo i, altre vegada, gran gira per Nord Amèrica i Canadà, des de setembre de 1920 fins a abril de 1921. Crítiques molt elogioses altre cop, tant al seu cant com a la seva interpretació i la seguretat que transmet als seus companys de repartiment. Una informació nova, relacionada potser amb la seva futura malaltia, apareix en un article de “El Paso Morning Times” de desembre de 1920. En parlar de les figures que acaben d’arribar explicava que Vicent Ballester va dir que no estava en les millors condicions per cantar. Aquesta queixa, va dir Fortune Gallo, demostra que està normal. Ballester es queixa cada nit d’algun mal a la gola, però després surt a escena i canta las àries de baríton com només Ballester és capaç de fer-ho.

Hollywood, 1920 - Vicent Ballester i Bebe Daniels