A principis de 1914 obté un contracte per anar a cantar òpera a Itàlia. L’actuació és al Teatre Martinetti, de Garlasco, a Pavia, on té un gran èxit. Les crítiques als diaris son elogioses, però l‘esclat de la Primera Guerra Mundial l’obliga a tornar a Barcelona, on actua durant un temps a diversos teatres de la ciutat i també en varies ciutats properes, cantant tant òperes com sarsueles. En Vicent ha dirigit ja definitivament els seus passos cap aquesta professió. Així que quan és contractat per la companya de sarsueles del Teatre Ruzafa, de Valencia, hi va amb la seva dona i el seu fill. Finalitzada al gener la temporada al Ruzafa, en Vicent, que ha rebut un contracte del Teatre Martí de L’Havana, creua per primer cop l’Atlàntic per anar a cantar a Cuba. La seva dona, que espera el seu segon fill, no viatja amb ell, quedant-se a Espanya d’on mai mes voldrà marxar, malgrat els nombrosos intents del Vicent.

Barcelona, Gener 1915 Retrat de Vicent Ballester	Barcelona, Setembre 1915 Vicent Ballester i Clara Panach a En Sevilla está el amor