En Vicent va estar a La Havana des de principis de 1916 fins finals de juliol del mateix any, cantant a diferents teatres de la capital i coincidint per primer cop amb l’Hipòlit Lázaro. D’allà va anar a Nova York, però va deixar tants bons records a la capital cubana que els seus llaços amb Amèrica Llatina continuarien fins al final de la seva vida. Era ja un cantant de primera línia, quan va actuar des de setembre de 1917 fins a finals de novembre del mateix any a diversos teatres de Mèxic, novament amb Hipòlit Làzaro i José Mojica, entre d’altres. Des de desembre de 1917 fins a finals de novembre de 1918 està novament a Cuba, on canta tant sarsuela com òpera a la capital i diverses ciutats de la illa. De febrer de 1919 fins a finals de març, només òpera a Puerto Rico (San Juan i Ponce). Abril i maig, a diverses ciutats de la República Dominicana. No torna a Amèrica del Sud fins a mitjans de 1921, però ho fa per la porta gran: actuació durant dos mesos al Teatre Colón de Buenos Aires, al costat de Maria Barrientos i Giovanni Martinelli entre d’altres. Novament a Mèxic, a la companyia de Miguel Fleta de novembre fins a finals de desembre de 1922. I altra vegada a Cuba, en el que serà el seu últim viatge al país del Carib, el maig de 1926.

Buenos Aires, 1921 – Retrat de Vicent Ballester